FASE 5: PARTICIPAR EN EL DESENVOLUPAMENT

Es presenta, de manera orientadora, el Pla de Suport Conductual al grup de primer inclou apartats que recullen tota la informació rebuda per part de tots els implicats: 

- membres que intervenen en el pla

- descripció de les conductes problemàtiques que es donen a l'aula

- antecedents de les conductes variables que intervenen

- actuacions que s'han dut a terme fins al moment

Es plantegen uns objectius a treballar per tots els docents que entren en aquest grup:

1- conscienciar als alumnes de la necessitat de fer canvis en el funcionament de l'aula.

2- seure correctament 

3- tractar bé els companys

4- parlar amb un to de veu adequat i quan toqui

5- fer les feines encomanades, amb constància i esforçant-se per millorar

Aquests objectius s'esdevenen per unes conductes problemàtiques observades. Els nens perceben com a normal el funcionament i no veuen la necessitat de canvi. No s'asseuen correctament. Posen el cos a sobre la taula. Sovint s'aixequen i donen voltes sense permís. Existeixen agressions físiques i verbals. Sovint interrompen la classe per fer sorolls o cridar. En general s'observa manca d'esforç i d'interès per fer la feina. 

Es proposen diferents actuacions com treballar a les sessions de tutoria el comportament dels nens a l'aula (que  els mateixos nen expliquin que els molesta, com els agradaria que fos, que creuen que s'ha de fer per canviar-ho i recollir-ho per escrit i penjar-ho en un lloc visible, que ho tinguin present). 

Planificar sessions amb l'equip docent per fer el seguiment i concretar el que es vol aconseguir i com fer-ho i sobretot fer un control diari. Utilitzar els gomets com a estratègia de valoració. 

Es valora positivament la possibilitat de canviar la distribució de les taules per tal de reduir les ocasions per aixecar-se. Nomenar com a màxim 2 encarregats que reparteixin el material, llibres... i que sigui el mestre el que s'apropi als nens i no a l'inrevés. 

Utilitzar vocabulari  i reforç positiu. Anticipar possibles conductes i intervenir de forma preventiva. Ensenyar habilitats socials a través de jocs. 

Seguir treballant l'estat de calma amb la relaxació entre canvi de classe, desprès del pati i quan venen del menjador. Posar música suau i relaxant. 

Treballar hàbits com aixecar el braç per parlar, parlar sense cridar... prioritzant el treball individual, posar activitats amb diferents nivells de dificultats i elogiar la feina ben feta. 

Per fer el seguiment es planifiquen sessions per tal de valorar i aportar noves opinions i també per intentar comprendre el per què de les actuacions i així poder donar millor actuació. S'intenta aportar noves estratègies i sobretot entendre el sentit de les accions. 

FASE 4: ELABORACIÓ PLA D'ACTUACIÓ

Un cop coneguda la demanda elaborem un pla d'actuació. Tenim en compte la naturalesa del trastorn, el treball individual fet a l'alumne, l'equip docent, l'espai de l'aula i el grup classe fem la primera proposta de treball conjunt. S'estableixen uns objectius de treball, espais de reflexió i valoració que es recolliran en un diari per analitzar conjuntament amb tots els implicats.

També es presenta una planificació de sessions per tal d'anar comentant els resultats de l'aplicació de les diferents estratègies i recursos a l'aula i així poder trobar un espai d'intercanvi de la pròpia experiència. S'aprofita aquestes sessions per anar fer un traspàs d'informació del trastorn per tal de conèixer i comprendre millor el trastorn i així donar resposta més adequada a l'alumne i al grup. No oblidem que es vol fer un treball de grup per tal d'integrar l'alumne i crear un clima de treball òptim. 

FASE 3: ACLARIR I REFORMULAR EL PROBLEMA

S'han recollit les primeres actuacions fetes per l'equip docent i es fa una valoració de la situació i dels aspectes a treballar. S'aporta una nova visió per l'atenció de l'alumne tant individualment com dins el grup classe. Es comença a plantejar la possibilitat d'elaborar un horari d'atenció a l'alumne utilitzant recursos humans del centre.  Es distribueixen reforços de tal manera que es pugui disposar de dos mestres a l'aula i fer el seguiment del pla. 

S'incideix en la continuïtat de fer seguir unes rutines molt marcades que ajudin als alumnes a crear hàbits de treball, de actitud davant la classe, en el moment de fer seguir les normes... Utilitzar les mateixes estratègies per tots els docents que imparteixen classe en aquell grup, utilitzar el suport visual per insistir en les conductes bones i les conductes a millorar,  utilitzar el recurs de la relaxació desprès de l'esbarjo i en els canvis de classe. I molt important les sessions de valoracions, de la classe en general i dels companys en concret,  per part de tot el grup amb la tutora.

FASE 2: PRESA DELS PRIMERS ACORDS

Per iniciar aquesta segona fase vam creure necessari una breu explicació sobre el TDH per tal de conèixer i entendre millor el comportament de l'alumne. També vam aprofitar per informar del tractament fet en el trimestre anterior en el gabinet: quines van ser les estratègies i les activitats que es feien per tal de millorar l'atenció i l'autocontrol. 

Es prenen els primers acords en relació a l'orientació i intervenció. S'estableix un calendari orientatiu i unes pautes generals pel treball amb l'alumne. També es valora la creació d'un diari del nen on tots els mestres recullen les observacions sobre el seu comportament i les seves reaccions. També és important anotar la resolució dels conflictes.

Recordem que l'A.K és un nen que assisteix a 1r de Primària d'una escola pública que no presenta problemes en la lectura ni en l'escriptura. És un nen que llegeix i compren bé i la seva escriptura és la normal per a un nen de la seva edat. La família, assessorada per l’escola, va assistir al gabinet per sol·licitar un seguiment i un tractament al seu fill. El nen està matriculat a l’escola pública des de P-3.. Mostra imaginació i participa a les diferents activitats. És un nen agradable, intel·ligent que es mostra molt neguitós i que quan parla no està quiet, sempre mou les mans, el cos, els peus...  Els seus pares són treballadors, de classe social mitjana. És fill únic. Aparentment els pares es mostren preocupats i interessats pel seu fill.  Han assistit a les entrevistes convocades per l’escola per parlar del seu fill.

FASE 1: CONÈIXER I ANALITZAR LA DEMANDA'

Vam assistir a una segona trobada en la qual l'objectiu principal era parlar sobre la contextualització del nen, tant en l'aula com dins l'escola. Vam conèixer millor l'escola, metodologia, organització, gestió, protocols, recursos, materials, personal... i desprès vam poder parlar de la classe: espai, situació, il·luminació, distribució del mobiliari, decoració, racons, funcionament, organització...

Al finalitzar aquest contacte vam recollir força informació sobre el context escolar i juntament amb la sessió anterior, amb suport de la professional psicopedagoga, vam organitzar tota la informació. Personalment valoro la possibilitat de disposar de format d'enregistrament que reculli de manera fàcil, visual i completa tota la informació. Penso que és molt valuós per iniciar un pla de treball. 

FASE 1: CONÈIXER I ANALITZAR LA DEMANDA

Tal i com indica el títol hem iniciat el coneixement de la demanda i el seu anàlisi. La tutora del nen, A.K, amb consentiment de la mare, es va posar en contacte amb la professional psicopedagoga del centre privat per informar-se del seguiment d'aquest alumne i també per sol·licitar orientació sobre el tractament del nen de manera individual i dins el grup classe.

Es va convocar una sessió inicial en la que van assistir, la coordinadora de cicle, la cap d'estudis, la tutora i els mestres que imparteixen classe al grup de l'A.K. El plantejament d'aquesta sessió era de traspàs d'informació sobre el nen i l'actuació iniciada el trimestre anterior (la família assessorada per l'escola va acceptar iniciar un tractament de reeducació pedagògica dins el gabinet privat per tal de controlar i treballar el trastorn d'atenció i hiperactivitat).

Es va tractar l'actitud i el comportament de l'A.K. Es va recollir tota la informació per part de tots els implicats. Van expressar el que s'observa del nen en les classes, concretament dins les diferents àrees i amb els diferents mestres, en l'esbarjo, en la relació amb els companys, mestres i finalment la implicació per part de la mare.

Personalment considero que va ser una sessió molt productiva, es va tractar el tema d'aquest nen des de moltes òptiques (acadèmiques, cognitives, conductuals, socials, personals...) i destaco l'actuació de la psicopedagoga. Vaig observar el tipus de preguntes que feia, com reconduïa els comentaris, com dinamitzava les diferents aportacions per part de tots els presents i sobretot, el clima que es va crear de voluntat per conèixer el nen, la seva problemàtica i el seu tractament pel seu propi bé i el de la resta.

Al finalitzar la sessió es va proposar convocar una altra sessió per continuar parlant i començar a concretar un pla de treball. 

PLA DE TREBALL

Durant aquest semestre el treball es concretaria en la coordinació amb el centre escolar, especialment amb la tutora i amb la família per tal d’establir un seguiment de l’alumne tant al centre escolar, a casa com dins el gabinet. Partint d'aquest seguiment la labor estaria centrada en la recollida d'informació per elaborar orientacions en centres escolars sobre l'atenció d'alumnat amb conductes disruptives. Considero que pot ser una oportunitat per aprofundir en el paper del psicopedagog.


Per elaborar aquest pla de treball tindríem en compte les següents fases:

a) Conèixer i analitzar la demanda.

b) Presa dels primers acords sobre el problema plantejat.

c) Aclarir i reformular el problema i establir els objectius que s’han d’aconseguir.

d) Elaborar el pla d’actuació.

e) Participar en el desenvolupament del pla acordat

f) Col·laboració en el desenvolupament de la feina

g) Avaluar el procés de treball seguit durant la consecució dels objectius i dels resultats

h) Plantejar la continuïtat del procés.

SUPÒSITS TEÒRICS

En el plantejament inicial hem definit pautes per establir un aprenentatge constructiu. Creació de metes compartides amb l’alumne, fent-lo partícip de les actuacions, demanant-li la seva opinió, explicant-li el treball que es fa amb ell, mostrant-li suport i expectatives positives i creant metes assequibles. El nen ha de poder reconèixer els seus problemes per poder mostrar-se actiu en la seva resolució

Els àmbits d’intervenció estan enfocats des de la perspectiva sistèmica (interacció societat- sistema educatiu- escola- aula). La problemàtica s’emprèn des d’un punt de vista global, integrant els diferents sistemes o àmbits que hi intervenen i interaccionen: centre, família, cicle, aula i el propi nen.

Principi de globalitat, amb una incidència de l’assessorament sobre el centre, aconseguint un efecte preventiu i multiplicador, o almenys aquesta és la intenció inicial.

Finalment dir que l’orientació psicopedagògica duta a terme respon als principis d’un enfocament educacional constructiu model col·laboratiu.


Un punt important és la reflexió del paper professional del psicopedagog/a en l’àmbit d’intervenció. En qualsevol cas analitzo el procés de suport a una determinada problemàtica de necessitat educativa, exemplificant-ho en un cas però l’objecte d’anàlisi és la problemàtica i la seva possible intervenció des de la pràctica psicopedagògica.